El dilluns dia 16 d’abril, l’ACPAUH va rebre una invitació per participar al programa “Ara i Aquí”, del circuit català de Televisió Espanyola que es gravava i s’emetia el divendres 20 d’abril. La producció del programa va demanar en concret la participació del president de l’ACPAUH, Miquel Peralta, amb qui van mantenir una llarga conversa telefònica. Miquel Peralta només va reclamar que en qualitat de president de l’associació no volia estar només entre el públic, com un testimoni de complement, sinó que creia que li corresponia una estona d’entrevista per parlar en nom de tots els associats. La periodista del programa que el va atendre li va assegurar que aquest seria el cas i després va incomplir la seva paraula.
El resultat del programa no va poder ser més decebedor per qualsevol persona a qui li interessi un debat seriós sobre les teràpies alternatives, i la manipulació i la falta de veracitat va campar sense problema pel plató al llarg de tota la gravació.
Dels tertulians, teòricament n’hi havia dos a favor i dos en contra de les teràpies alternatives. Els dos tertulians a favor no és que hi estiguessin a favor sinó que simplement no hi estaven en contra. Un d’aquests dos tertulians, Núria Ribó va ser l’única persona de la taula que va mostrar una perspectiva enraonada i clara però davant del pim-pam-pum que es va desencadenar de seguida contra totes les teràpies alternatives sense distinció, barrejant curanderos, el conegut cas del senyor Josep Pàmies i fins exorcistes (!) amb l’homeopatia, va optar per estar en silenci la major part del temps.
Els opositors de l’homeopatia, dues persones que no anomenarem aquí perquè no mereixen cap crèdit, una a la taula i una altra convidada, van tenir barra lliure per dir tantes falsedats com els va semblar, i fins i tot per fer el famós numeret de circ del mal anomenat “suïcidi homeopàtic”, que tanta gràcia fa a les persones que no tenen ni la més llunyana idea de com funciona l’homeopatia. No entrarem a rebatre’ls les mentides grolleres que van regurgitar una rere l’altra perquè, arribat aquest punt de manca d’escrúpols, als membres de l’ACPAUH que vam ser al plató, i als que van veure el programa des de casa, ens sembla que no es tracta de gent desinformada, sinó de gent que sap perfectament que està mentint. Els científics conscients s’haurien de preocupar que aquestes persones campin pels mitjans embrutant el nom de la ciència i parlant en nom seu, com si hi tinguessin un dret que sens dubte ningú els hi ha donat i només s’han autoatribuït, escampant una mentida rere l’altra i mostrant una actitud de menyspreu i d’agressió verbal que genera una evident antipatia cap a la ciència, si és que aquests han de ser els seus representants. Segur que la ciència no té res a veure amb el supremacisme i la desconsideració maleducada de les opinions dels altres que exhibeixen aquests senyors.
En aquesta línia, doncs, i lliscant pel pendent de més mínima falta de credibilitat, el senyor escèptic que hi havia a la taula, va arribar a afirmar que “en tota la història, l’homeopatia no havia curat mai a ningú”. ¿Es pot ser més obtús, per molts títols de biologia que un tingui? Més enllà de la informació totalment errònia que va donar sense que se li mogués cap múscul de la cara, la quantitat de sofismes, falses comparacions i arguments tramposos que va fer servir aquest llicenciat en biologia mentre mostrava una falta de respecte que per sí sola ja seria suficient per delatar la absoluta manca de versemblança de tot el que deia, mereix sens dubte un reconeixement a l’esforç més gran de l’any a l’hora d’anar en contra de la veritat, (i mira que hi ha competència!).
Tot i els intents de la doctora Maite Bravo per portar el debat cap a un terreny una mica més argumentat i els tres minuts escassos de què va disposar Miquel Peralta per explicar mínimament la posició dels pacients, el programa de seguida va derivar cap al linxament d’un curandero de Terrassa que, més enllà de les seves activitats -que no tenim elements per avaluar- amb el seu capteniment, va demostrar una dignitat que els tertulians més fanfarrons, i el presentador, llançats amb avidesa sobre la presa fàcil que ells mateixos s’havien posat a disposició, no van mostrar en cap moment.
Un comentari apart mereix el cas de la jove Núria Ovejero, testimoni d’una curació de càncer després d’haver abandonat la quimioteràpia l’any 2015 i d’haver canviat la nutrició i haver emprès alguns protocols de fitoteràpia. El presentador i els dos membres més tendenciosos de la taula no es van cansar de repetir que la noia “no havia abandonat mai la quimioteràpia” quan la jove… ¡no feia ni deu segons que havia dit amb totes les lletres que l’havia abandonat l’any 2015! Per acabar de reblar el clau, quan van haver d’acceptar a contracor que l’últim escàner que s’havia fet la noia no mostrava cap tumor i que els tres mesos de vida que li havia donat l’oncòleg s’havien convertit -de moment- en gairebé tres anys, es van afanyar a dir que “no es poden generalitzar els casos individuals”. (En aquest enllaç trobareu una entrada especialment interessant del blog d’aquesta jove coratjosa, on diu veritats com una casa de pagès).
El cas individual de la Núria no es podia generalitzar, però es veu que un cas individual que sí es pot generalitzar -com van estar de seguida d’acord els obsequiosos dos tertulians menys respectuosos- era el d’un noi (un estudiant de físiques) que havia mort d’un càncer, després d’haver abandonat la quimioteràpia. La famosa diferent vara de mesurar, va al programa “Ara i Aquí””, a tota màquina quan es tracta de justificar el punt de vista que interessa transmetre malgrat les constants crides del presentador a una “pluralitat” i a un “respecte” que, si més no en aquesta edició del seu programa, no es van veure per enlloc.
En un altre exemple flagrant del desvergonyiment amb què es va fer anar la diferent vara de mesurar, una tertuliana es va indignar, dient que “els metges havien estat estudiant durant deu anys per obtenir la seva qualificació”. Aquest argument, però, es veu que no val en el cas dels metges homeòpates, que han estudiat exactament els mateixos anys que els metges convencionals, però que per algun misteriós motiu que només coneixen les brillants ments tertulianes que els desautoritzen, aquests anys no els han servit per estar tan qualificats com els seus companys convencionals. En resum, un panorama vergonyós, on es van barrejar la falta de respecte i d’objectivitat, amb les pretensions de persones que opinen sense preocupar-se de mantenir ni la més mòdica quantitat de coherència en els seus plantejaments.
Produeix tristesa veure com els mitjans de comunicació públics abdiquen de la seva funció d’aportar elements per un debat serè i constructiu, en aquest cas sobre les realitats (re-a-li-tats) terapèutiques alternatives i complementàries per derivar cap a un popurri que sens dubte deu donar audiència, però que no contribueix en el més mínim a aclarir la situació ni a explicar la veritat del dia a dia tal com es dóna en la vida de centenars de milers de pacients que gestionen la seva salut sota la seva responsabilitat i sense combregar amb les rodes de molí de la propaganda interessada.
Una veu més assenyada va ser la del doctor Jaume Sellarés, vicepresident del col·legi de metges de Barcelona, que en un cara a cara educat amb la doctora Maite Bravo va acceptar l’homeopatia com a “complement” de la medicina convencional. Amb tot el respecte que ell també ens va mostrar, malgrat l’inevitable paternalisme innecessari però inherent a una certa manera de fer de la professió mèdica fins i tot quan és més oberta i està més atenta a les necessitats i les opinions dels pacients, li direm al doctor Sellarés -ja que en directe no se’ns va donar l’oportunitat de fer-ho- que per molts pacients de l’homeopatia, la medicina “complementària” és, justament, la medicina convencional. Perquè… ¿a sant de què ens hem de prendre un antihistamínic per una al·lèrgia -per exemple- si amb l’homeopatia ens en desfem sense problema? Si de cas, el dia que ens falli l’homeopatia, ja mirarem si els antihistamínics -a part de produir-nos uns efectes secundaris assegurats- ens arriben a solucionar alguna cosa.
La llibertat d’elecció en la gestió de la salut pròpia és un sine qua non d’una societat moderna i oberta. No és acceptable l’argument -que també es va donar al programa -sense que tampoc se’ns donés l’oportunitat de rebatre’l- que la persona malalta està “desvalguda” i que “es troba en un moment crític” de manera que no pot prendre decisions per ella mateixa. Si una persona vol ser aconsellada i vol confiar a cegues en allò que li proposi el metge, perfecte. Però si a una persona se li obre el mínim dubte que per un altre camí gestionaria millor la seva malaltia, té un dret inalienable a emprendre’l.
PS: En aquest enllaç hi podreu trobar un debat serè, educat i equilibrat, fet a la BBC, on els contraris a l’homeopatia no s’estalvien res, però ho fan amb prou educació i deixant parlar els que hi són favorables que, a diferència del que va passar al programa “Ara i Aquí”, en aquest cas sí disposen d’una presència perfectament equilibrada per defensar els seus punts de vista. Ah, i el debat no és sobre si cal eliminar l’homeopatia de la faç de la terra, sinó sobre si cal que el sistema públic la pagui. Un altre nivell.
Aquí podeu trobar els enllaços més significatius: