Monzó no aconsegueix obrir-nos els ulls

Observant que, malgrat els esforços que va fer des de la seva tribuna a La Vanguardia per desinformar sobre l’homeopatia, un nombre importantíssim de persones es continua beneficiant dia a dia d’aquesta eina terapèutica neta i eficaç, Quim Monzó insisteix en la seva diatriba, amb l’esperança, suposem, que la gent deixi de gestionar la seva salut com millor li sembli.
Ara, en un article confús i mal escrit, Monzó intenta desacreditar l’homeopatia per segon cop en poques setmanes. Li cou l’article de Rosa Montero que hem comentat en aquest mateix web, molt més ben escrit i argumentat que el seu i -potser no cal dir-ho- molt més respectuós amb la veritat.
Tot el que calia per denunciar la ignorància supina que demostra el Sr. Monzó ja ho vam exposar en l’entrada d’aquest web “QM desinformat i desinformador”. Per qui de debò coneix el tema de l’homeopatia, la figura d’aquest columnista apareix amb tons d’intolerància, ressentiment i d’una credulitat esfereïdora pel que fa a la propaganda més burda contra l’homeopatia. Per portar a terme el seu atac ha d’omplir l’article de cites, un senyal inequívoc que parla d’oïdes i que no sap ben bé quin és el seu criteri més enllà de les ganes de desqualificar. Amb l’esperança vana d’impressionar el lector informat, recorre a validacions externes que, en realitat, ell no controla i se les ha de creure per l’autoritat que (suposadament) desprenen. Rosa Montero és molt més lúcida en aquesta qüestió i té clar, per part seva, que no tot el que ens van explicar a l’escola quan érem petits és necessàriament veritat.
Contràriament a l’eximi columnista que escampa desinformació des d’una tribuna que hauria de gestionar amb més responsabilitat, els pacients tenim informació de primera mà del funcionament de l’homeopatia, hem experimentat repetidament en la nostra salut els beneficis d’aquesta medicina i no ens deixarem arronsar per persones que, per molta projecció pública que tinguin, en aquesta qüestió s’acosten perillosament al perfil de les tasques encomanades als famosos tontos útils i, en tot cas, que no tenen ni la més remota idea del que estan parlant.

Podeu llegir la segona columna de Monzó contra l’homeopatia aquí: https://goo.gl/LQLnp3

Quim Monzó, desinformat i desinformador

El dia 21 de març, Quim Monzó va llançar un atac a l’homeopatia a la seva columna del diari La Vanguardia. Per a tots els que no vau tenir l’ocasió del llegir-lo, aquí us n’oferim el fragment més rellevant:

“És el que passa sempre amb aquesta pseudomedicina. No hi ha mai problemes de sobredosi, cosa ben sospitosa si, com diuen, es tracta de medicaments. Tu prens un medicament de debò, passa’t de la ratlla i veuràs si tens problemes de sobredosi. Però l’homeopatia és una impostura que dona a l’efecte placebo un aire místic que va fent la viu-viu des de fa dos segles i mig, quan se la va treure de la màniga l’alemany Samuel Hahnemann”.

A part de demostrar, amb la seva objecció sobre la sobredosi, que no s’ha molestat a intentar conèixer els principis de l’homeopatia, Quim Monzó deixa clar que no té cap inconvenient a mostrar una absoluta falta de respecte cap a un col·lectiu molt important de persones. És de lamentar que en tingui prou amb els tòpics i que, en aquest cas, no estigui disposat a informar-se el més mínim sobre allò de què parla. Amb aquesta actitud, treballa com a pura cadena transmissora de la desinformació. Segur que ell, com a escriptor ha patit crítiques de gent que no s’havia llegit els seus llibres. Això exactament és el que ha fet ell en aquest cas.

Carta oberta a Quim Monzó

Benvolgut senyor Monzó:

Hem llegit amb estupor la columna del dia 21 de març en què es llança a atacar sense contemplacions un mètode terapèutic, l’homeopatia, que ha beneficiat la salut de milions de persones a tot el món.

Vostè diu, entre altres atacs sense justificar, que l’homeopatia és “una impostura” que “va fent la viu-viu des de fa dos segles”. No s’adona que la pervivència de l’homeopatia resulta impossible de justificar apel·lant a la simple credulitat humana? No seria més raonable pensar que dura, simplement perquè és eficaç?

Com és possible que actualment un percentatge gens menyspreable de metges, veterinaris i estudiants de medicina i veterinària de tot el món, que coneixen molt bé la medicina i la veterinària per dins -i en tot cas molt millor que vostè- decideixin incorporar l’homeopatia en la seva pràctica, i alguns fins i tot dedicar-s’hi en exclusiva? Potser haurien de parlar amb vostè perquè els il·lustri que tots els anys d’estudi no els han servit de res perquè resulta que són uns il·lusos irrecuperables?

Sisplau, Sr. Monzó, una mica de respecte per la gent que lliurement escull una opció terapèutica que els funciona. És gent que sap perfectament on té la mà dreta, però que, simplement, no es deixa portar pels prejudicis habituals que sembla que tant forat han fet en algunes mentalitats suposadament crítiques. L’homeopatia està integrada a la Seguretat Social de molts països europeus, com ara Suïssa i Àustria. Sent així, potser hauria de trobar el moment de posar-se en contacte amb les autoritats sanitàries d’aquests països per fer-los saber que estan implementant un mètode que un senyor es va treure de la màniga. Corri a informar-los, sisplau, que malgrat que posseeixen una formació infinitament superior a la seva, vostè els assegura que estan implementant una pseudomedicina.

Una cosa és no veure clara una opció terapèutica, i una altra entrar en desqualificacions sense cap justificació que no poden respondre a l’opció d’un esperit veritablement crític i informat. En aquest sentit, valdria la pena que fos conscient que molts metges no homeòpates no tenen cap inconvenient que els seus pacients busquin solucions als seus problemes de salut també en l’homeopatia. Aquí es tracta de resoldre les qüestions de salut de la gent, Sr. Monzó, no de pontificar seguint el corrent fàcil.

Resolgui els seus problemes de salut com millor li sembli, Sr. Monzó, i permeti que la gent que repetidament ha comprovat sense marge de dubte que l’homeopatia els funciona també puguin accedir a la seva opció sense haver-se de veure estigmatitzats per gent que, disposant d’una tribuna pública, hauria d’informar-se millor abans de parlar de temes l’abast dels quals desconeixen completament.

Cordialment,

Miquel Peralta

President de l’ACPAUH